LLETRES

RAIMON

 

Te’n recordes, del Raimon?
De nens jugàvem a futbol.
Ja fa temps que dormia al carrer
L’altre dia vaig saber que és mort

 

A l’escola, de petit,
Mai no va tenir un amic
A casa seva, pallisses i crits
Fins que un dia va fugir

 

Sempre sol, sempre penjat
Aviat el vàrem oblidar
Ens vem fer grans, vem tirar endavant
Mai no el vem trobar a faltar

 

No em sorprén aquest final
Va créixer sent un marginat.
Diuen que s’ha suïcidat,
Ja va néixer condemnat.

 

Ni amics, ni parella, ni familiars
Era un pobre desgraciat
Digue’m quantes històries semblants
Trobaríem en aquesta ciutat

 

Sempre sol, sempre penjat
Aviat el vàrem oblidar
Ens vem fer grans, vem tirar endavant
Mai no el vem trobar a faltar

Sempre sol, sempre penjat
Aviat el vàrem oblidar
Ens vem fer grans, vem tirar endavant
Mai no el vem trobar a faltar

 

Sempre sol, sempre penjat
Ningú no el recordarà
En Raimon s’ha suïcidat,
Ningú no el trobarà a faltar
Ningú no el trobarà a faltar
Ningú no el trobarà a faltar

EL FORASTER

 

Cada nit el trobaràs

Assegut al mateix lloc del bar.

Hi entra sense saludar

Encara no l’hem sentit parlar

 

Ja fa dies que és a la ciutat

Vingut de ves a saber on

No sabem perquè és aquí

No sabem ni el seu nom

 

No ens agrades, foraster

Aquí no volem gent com tu

Ves amb compte, foraster

Aquí no ets benvingut

 

El seu rostre inexpressiu

Ens fa pensar que és un boig

Tal vegada un fugitiu

O un criminal perillós

 

Potser beu per oblidar

Potser beu per fer-se notar

Quan és l’hora de tancar

S’aixeca trontollant, paga i se’n va

 

No ens agrades, foraster

Aquí no volem gent com tu

Ves amb compte, foraster

Aquí no ets benvingut

 

SAYONARA

 

Les ferides que fan més mal

Són les de l’amor, les ferides del cor

Tot i que el vent bufi a favor

Tot i que el temps passi, no passa el dolor

 

La ferida es pot tornar a obrir

Amb les trampes del destí

T’ho puc ben dir.

 

Els camins es fan caminant

Trencaré els lligams que m’impedeixen volar

Aventura o necessitat?

Buscaré fortuna en una altra ciutat

 

Aixecar-se i continuar

Marxar lluny del que m’envolta

Trobar respostes

 

Ara és hora de canviar

Ser valent, volar ben alt

Sense por, seguir lluitant

Sayonara i endavant

 

Aixecar-se i continuar

Fotre el camp de Barcelona

Per una dona!!!

 

Ara és hora de canviar

Ser valent, volar ben alt

Sense por, seguir lluitant

Sayonara i endavant

JA EN TINC PROU

 

En aquesta vida he pogut triar

Poques de les partides que m’ha tocat jugar             

No he triat les peces, no he triat el tauler

No he triat les regles, no he triat res de res

 

I a sobre m’han fet trampes i m’han fet de tot

Jo no sóc culpable de ser un perdedor

Però ja en tinc prou d’aquest color

Ja en tinc prou de guerres que no he començat  jo 

          

Ja en tinc prou, ja en tinc prou

De tenir el cap i el coll sota el jou

Ja en tinc prou, ja en tinc prou

De tantes vegades que m’han volgut tocar els ous

 

He plantat cara, he aprés a dir que no

He aprés a combatre sense tenir por

A còpia de trompades m’he hagut d’espavilar

Amb les poques cartes que he tingut a mà

 

Mai no n’he sortit gaire ben parat

Sovint m’he sentit sol i abandonat

Però no em puc retreure que no hagi lluitat

Per trencar unes regles que m’han imposat

 

Ja en tinc prou, ja en tinc prou

De tenir el cap i el coll sota el jou

Ja en tinc prou, ja en tinc prou

De tantes vegades que m’han volgut tocar els ous

SI AQUEST VESPRE

 

El somriure, els teus cabells,

la mirada, el teu parlar

El somriure, els teus cabells,

em vas ben enlluernar

 

El somriure...

El somriure...

 

Les promeses que em vas fer

quan et creia al meu costat

Les promeses que em vas fer

el vent se les ha endut ja.

 

Les promeses...

Les promeses...

 

M'ho temia que tu i jo

no podríem estar junts.

M'ho temia que tu i jo

primer, foc i després, fum.

 

M'ho temia...

M'ho temia...

 

Si aquest vespre no em dius res

marxaré ben lluny d’aquí.

Si aquest vespre no em dius res

emprendré un altre camí

 

Si aquest vespre...

Si aquest vespre...

CANTAUTOR PRETENSIÓS

 

No em convertiré en un cantautor pretensiós

Que escrigui lletres que parlin de pau i d’amor

No vull anar de víctima ni vull salvar el món

Ni sentir ukeleles a les meves cançons

 

Aquells que s’omplen la boca d'un llenguatge pedant

Que els agrada escoltar-se, com si fossin genials

 

Exemples de moda i modernitat

Que estan molt per sobre del bé i del mal

jo no me’ls crec, sóc un simple mortal

que ja és prou grandet per deixar-se enredar

 

No em convertiré en un cantautor petulant

Que es cregui més que ningú amb una guitarra a les mans

No fingiré orgasmes quan estigui cantant

No vull tenir enganyat a qui m’estigui escoltant

 

Canto clar i català perquè tots m’entengueu

Jo no escric lletres rares que no entengui ni Déu

 

Vaig a la meva, no vull anar de modern

Abans que ser cursi, seré irreverent

No m’importa anar contra corrent

Contra les modes, vull ser jo mateix

DIFERENT

 

Diuen de mi que no sóc gaire normal

I em cataloguen com un èsser estrany

Com un mal exemple que convé marginar

Sóc l’ovella negra que pertorba el ramat

 

Se me’n fot aquesta gent              

Que em dedica mirades impertinents

No m’ho prenc tan malament

Jo vaig fent, segueixo sent com sóc

                                                              

Dec ser una amenaça per la seva moral    

Una poma podrida que s’ha de llençar

Aquest és el preu que m’ha tocat pagar

Per voler fugir de tanta mediocritat

 

Se me’n fot, se me’n refot

Ningú no pot dir que no sóc coherent

Diferent, contra-corrent

Independent i lliure per damunt de tot

 

A mi no m’importa el que puguin dir

Les males llengües que parlen de mi

Diguin el que diguin no em podran ferir

Ja sé defensar-me contra el seu verí

 

Yodel – ei – ei; Yodel – ei – di

Facin el que facin no podran amb mi

Yodel – ei – ei; Yodel – ei – di

Mentre fan el seu, jo faig el meu camí

L’HOME DELS CARAMELS

 

L’home dels caramels és al parc,

com cada tarda, des de fa molts anys.

S’asseu en un banc trencat

i mira com juguen els nens.

 

L’home dels caramels pateix

però ningú no sabrà mai per què.

S’ha acostumat a viure

amagant un terrible secret.

 

Ell també va ser un nen

però voldria oblidar-ho.

Ell, que va deixar de ser un nen

sense voler-ho.

 

Se'n va quan es fa fosc,

quan ja tothom ha marxat.

A casa seva, la mare

li haurà preparat el sopar.

 

El senyor que fa olor de vell,

demà portarà més caramels.        

I la mateixa roba de sempre.

I, un dia més, farà riure els nens

 

Ell també va ser un nen

però voldria oblidar-ho.

Ell, que va deixar de ser un nen

sense voler-ho.

 

Sí. També jugava al parc

i no vol recordar-ho.

Però el regust dels caramels

ell no el podrà mai oblidar.

L’HOME DELS CARAMELS

 

L’home dels caramels és al parc,

com cada tarda, des de fa molts anys.

S’asseu en un banc trencat

i mira com juguen els nens.

 

L’home dels caramels pateix

però ningú no sabrà mai per què.

S’ha acostumat a viure

amagant un terrible secret.

 

Ell també va ser un nen

però voldria oblidar-ho.

Ell, que va deixar de ser un nen

sense voler-ho.

 

Se'n va quan es fa fosc,

quan ja tothom ha marxat.

A casa seva, la mare

li haurà preparat el sopar.

 

El senyor que fa olor de vell,

demà portarà més caramels.        

I la mateixa roba de sempre.

I, un dia més, farà riure els nens

 

Ell també va ser un nen

però voldria oblidar-ho.

Ell, que va deixar de ser un nen

sense voler-ho.

 

Sí. També jugava al parc

i no vol recordar-ho.

Però el regust dels caramels

ell no el podrà mai oblidar.

L’HOME DELS CARAMELS

 

L’home dels caramels és al parc,

com cada tarda, des de fa molts anys.

S’asseu en un banc trencat

i mira com juguen els nens.

 

L’home dels caramels pateix

però ningú no sabrà mai per què.

S’ha acostumat a viure

amagant un terrible secret.

 

Ell també va ser un nen

però voldria oblidar-ho.

Ell, que va deixar de ser un nen

sense voler-ho.

 

Se'n va quan es fa fosc,

quan ja tothom ha marxat.

A casa seva, la mare

li haurà preparat el sopar.

 

El senyor que fa olor de vell,

demà portarà més caramels.        

I la mateixa roba de sempre.

I, un dia més, farà riure els nens

 

Ell també va ser un nen

però voldria oblidar-ho.

Ell, que va deixar de ser un nen

sense voler-ho.

 

Sí. També jugava al parc

i no vol recordar-ho.

Però el regust dels caramels

ell no el podrà mai oblidar.

EL SENYOR JOAN

 

El senyor Joan

cada dia és al bar.

Parla amb qui el vulgui escoltar

i li faci una mica de cas.

 

Ja no li queden amics

ni dona a qui estimar.

És difícil continuar

quan ja tothom ha marxat.

 

Pobre senyor Joan,

el temps l’ha anat encorbant

i li guanya una partida

que perd des de fa molts anys.         

 

Bon dia, Joan!

Com et trobes? Com estàs?

Bon dia, Joan!                                    Aquí tens el teu tallat.

         

El senyor Joan

encara està bé de salut.

Allò que ara li fa més mal

és el buit de la solitud.

 

Ja no té ningú al costat                    

i els dies se li fan molt llargs.           

I ara troba a faltar

els fills que no va tenir mai.

 

Pobre senyor Joan,

sap que s’acosta el final.

No podia imaginar-se

que fos tan dur fer-se gran.

 

Bon dia, Joan!

Com et trobes? Com estàs?

Bon dia, Joan!                                    Aquí tens el teu tallat.

 

Bon dia, Joan!

Com et trobes? Com estàs?

Ja ho trobarem,

no t'amoïnis, ja t’ho he apuntat.

L’EX – CAMPIÓ

 

Va ser un gran campió,

un mite, un ídol, un heroi.

Icona de l'esport,

portada de diaris i revistes del cor.

 

La força dels seus punys

va donar-li fama i molts diners,

un cotxe americà

i amics i amors que no ho van ser de veritat i que li van fer molt de mal.

 

No queda res.

Només records a les parets

del menjador del seu piset.

No queda res d‘aquella

glòria d’altres temps de quan lluia el cinturó de campió del món.

 

Ric, guapo i ben plantat,

amb noies maques sempre al seu voltant.

Els cops que el van tombar

els va encaixar havent penjat els guants.

                                                         

La vida ha doblegat

els seus genolls a l’últim round.

Un altre campió a qui el destí no donarà

una altra oportunitat.

 

No queda res.

d’aquell heroi del pes lleuger,

d’aquell lleó amb punys d’acer.

No queda res al cor del vell ex boxador

que un dia conquerí el tron de campió del món.

 

En un calaix de casa seva,

guarda retalls de temps millors,

petits bocins d’història,

una història escrita a cops.

 

No queda res.

Només records a les parets

del menjador del seu piset.

No queda res d‘aquella glòria d’altres temps de quan lluia el cinturó de campió del món.

SOLITARI

 

No m’importa estar sol,

ja em va bé així
I no em cal ningú a prop,

no pateixis per mi
Per a tu això és estrany,

no et sembla normal
Potser és una mica trist

però a mi m’és igual

 

Per a tu és una pena,

per a mi no és cap problema
Viure sense parella al meu costat
Per a tu és una pena,

per a mi no és cap problema
La vida és tan bella sol com acompanyat

 

Yodel – ei – ei – Odel – ei – ei – Yodel – ei
Yodel – ei – ei – Odel – ei – Yodel – ei – di
Ei – ei – Yodel – ei – ei – Yodel – ei
Ei – ei – Yodel – ei – Yodel – ei – di

  

No m’és fàcil trobar

algú com jo
I tinc ganes d’estimar,

no et diré que no
Però vull viure tranquil,

sense obligacions
Per poder fer el que

em surti dels collons

 

Per a tu és una pena,

per a mi no és cap problema
Viure sense parella al meu costat
Per a tu és una pena,

per a mi no és cap problema
La vida és tan bella sol com acompanyat
La vida és tan bella sol com acompanyat

Ei – Yodel – ei!!!

NO T’HE OBLIDAT

 

Un dia em vas dir

“això nostre s’ha acabat”

I vas agafar la porta i vas marxar.

“Nena, no ho entenc.

Parlem-ne i ho arreglarem”.

“Massa tard. Ara ja no hi ha remei".

 

Ara ets lluny d’aquí

i suposo que ets feliç

I ja no te’n deus recordar de mi.

Jo, amb el cor trencat,

no sé sortir del forat,

A mi no em va tan bé.

No t’he oblidat.

 

Han passat els anys,

I jo no t’ho he perdonat.

No puc dir que ho hagi superat.

Sí que sóc més fort,

El temps juga al meu favor

Però encara em fa molt mal

el teu record.

 

Ara ets lluny d’aquí

i suposo que ets feliç

I ja no te’n deus recordar de mi.

Jo, amb el cor trencat,

no sé sortir del forat,

A mi no em va tan bé.

No t’he oblidat.

PROBLEMA DE COMUNICACIÓ

 

Tu i jo tenim un problema de comunicació

ROCÍO

 

Voy a contarle al mundo

lo que me pasa, lo que siento.

Quiero vaciarme, expresar

cuánto llevo dentro

 

Tengo ganas de hablar

hasta quedarme sin aliento,

quiero que mis palabras vuelen

a través del tiempo

 

Cantaré y cantaré sin cansarme

gritando a los cuatro vientos

que soy un hombre feliz,

un hombre contento.

 

¡Qué limpio es el rocío!

de fría agua helada

con el que lavo mi cara

y las flores se bañan

 

¡Qué puro es el rocío!

el rocío de la mañana,

que ha pasado la noche conmigo

empapándome el alma

 

¡Qué lindo es el rocío!

de lágrimas de plata

que empaña con sus caricias

los cristales de mi ventana

 

Es a ti a quién canto,

Rocío de mi alma

pero calla, escucha,

no digas nada.

 

Es a ti a quién canto,

te quiero dar las gracias

por refrescar mi amor

con tus frías lágrimas.

 

Las lágrimas del rocío

son lágrimas de alegría,

lágrimas de esperanza,

de amor y de vida.

 

El llanto del rocío

me acuesta de madrugada

y me envuelve con su ternura

a cambio de nada

 

Y me cubre con su manto de besos

que me estremecen la espalda.

¡Ojalá no despierte

de este sueño por nada!

 

Es a ti a quién canto,

Rocío de mi alma

por refrescar mi amor

con tus frías lágrimas

 

Pero calla, eschucha,

no digas nada...

me basta con abrazarte

y leer en tu mirada

NI D'AQUÍ NI D'ALLÀ

 

Ulls oberts, esquena dreta;

no vol perdre pistonada,                          

que tot passa molt de pressa

I una sola vegada

 

El desig de l'aventura

l'esperona constantment.

Busca viure cada dia

com si fos l'últim moment.

 

No és d'aquí ni d'allà,

no és d'enlloc.

Un bon dia marxarà,

tancant de cop.

 

Ella espera de la vida

una oferta diferent

que s'endugui la rutina,

que li buidi el pensament.

 

Quan l’ofega la incertesa

fuig corrent i es tanca a casa     

per trobar-se a sí mateixa

i res més no li fa falta

 

No és d'aquí ni d'allà,

no és d'enlloc.

Un bon dia marxarà,

deixant-ho tot

 

De dia es menja el món.

Trepitja fort i sense por

però se li encongeix el cor

i es fa petita en fer-se fosc.

 

Té un gat que li escalfa el llit                  

i, de tant en tant, algun amic

per compartir trossos de nit

sense cap més compromís

 

No és d'aquí ni d'allà,

no és d'enlloc.

Un bon dia marxarà,

tancant de cop.

OPCIÓ 2

 

No ens guanyem la vida amb els concerts.

Només algunes birres i uns quants aplaudiments.

Som dos funcionaris, no ens podem queixar                       

I vivim d’uns salaris que ens van retallant

 

Però cap govern podrà mai retallar

Les nostres ganes de seguir tocant

 

No toquem per pasta, això és evident  

I sovint ens passa que hi perdem calés

Però el calor del públic és fonamental

Per sentir-nos músics autorealitzats i estimats

 

Aquí ens teniu, aplaudiu ben fort

Amb tots vosaltres, Opció 2!

 

Opció 2, Opció 2

Tant de bo algun dia ens guanyèssim la vida amb Opció 2

 

Hem provat concursos, hem provat de tot

Amb poquets recursos i molta il·lusió

Sempre generosos a cada actuació

I un xic sorollosos, és la nostra opció – Opció 2 – Opció 2

 

Aquí ens teniu, al peu del canó

Dia a dia, cançó a cançó

 

Opció 2, Opció 2

Tant de bo algun dia ens guanyèssim la vida amb Opció 2

AMOR ELECTRÒNIC

 

Jo la vaig conèixer una nit

Ja me n’anava a dormir

De cop una finestra es va obrir

Mai no oblidaré aquell clic

 

“Com estàs? Què fas per aquí?

Xerrem una estona? M’agrada el teu perfil”

Ja tenia un peu al llit

Però es va fer de dia i al final no vaig dormir

 

Amor electrònic, amor de pantalla,

Amor a la carta, amor des de casa

Amor sense límits per a gent com tu

Benvinguts a l’amor del segle XXI.

 

Jo la vaig conèixer un matí

Tancat a casa, sol i avorrit.

El seu perfil ni me’l vaig llegir

Però aquelles fotos em van posar a mil

 

“Com estàs? Què fas per aquí?

Si tu vols ens podem divertir”

Ja m‘ho deien de petit:

A la taula i al llit, al primer crit.

 

Amor electrònic, amor de pantalla,

Amor a la carta, amor des de casa

Amor sense límits per a gent com tu

Benvinguts a l’amor del segle XXI.

 

Aquí el nom de l’esperança

L’escriuràs amb el teclat

En algun lloc de la pantalla

S’hi amaga la felicitat

 

Contactes, nicks, xats i missatges

Buscant el premi desitjat

En algun lloc d’aquesta xarxa

Hi ha l’usuària que has somiat

 

Amor electrònic, amor de pantalla,

Amor a la carta, amor des de casa

Amor sense límits per a gent com tu

Amor virtual contra la solitud

 

Amor electrònic, amor de pantalla,

Amor a la carta, amor des de casa

Amor sense límits per a gent com tu

Benvinguts a l’amor del segle XXI.

EL CONDEMNAT

 

Aquesta nit no he pogut dormir.

La forca m’espera.

Per fi pagaré els meus crims

i sé que molts se n’alegren.

 

Per què em porten l’esmorzar

si d’aquí una hora ja no hi seré?

Per què em visita un capellà

si ja tinc el bitllet a l’infern?

 

Sento passos, venen cap aquí.

Deixo la cel·la sense fer-me el llit.

Trenca l’alba d’un nou dia

que serà l’últim per a mi

 

Em treuen al pati, veig la llum del sol

Fa fred i criden els corbs

Passo per davant de les autoritats

a poc a poc i amb el cap ben alt

 

I veig la mare, que ha volgut venir.

No tinc perdó, però sóc el seu fill

La veig plorar i se’m trenca el cor

Ara més que mai, he de ser ben fort

 

Pujo la tarima ben escortat                      

i em posen la soga al coll.

Els voltors també estan convidats

a presenciar la meva mort

CANÇÓ D’AUTOAJUDA

 

Sé que avui serà un gran dia

perquè vull que sigui així.

M’he llevat amb energia

positiva dins el pit – vaig a mil.

 

Trec el cap per la finestra

i omplo d’aire els meus pulmons.

No tinc por ni res a perdre

per voler menjar-me el món – d’un sol mos.

 

Si sorgeix algun problema

buscaré una solució.

No perdré el temps amb lamentacions.

 

Me n’he adonat aquest matí.

No és difícil ser feliç,

perquè al cap i a la fi

només depèn de mi.

 

He trobat la medicina

per combatre la tristor                            

tu també la duus a dintre,

comparteix-la de tot cor – per favor.

 

En total són quatre dies

i dos els passem dormint.

Me’ls vull prendre amb alegria

i mirar de ser feliç – dia i nit.

 

La millor filosofia

és no perdre el bon humor.

Un somriure pot canviar-ho tot.

 

Me n’he adonat aquest matí.

No és difícil ser feliç,

perquè al cap i a la fi

només depèn de mi.

 

Si al final es torça el dia,

potser em torço jo també,

però si em torço, ja em redreçaré.

 

Me n’he adonat aquest matí.

No és difícil ser feliç,

perquè al cap i a la fi

només depèn de mi.

TAQUES DE SANG

 

He viscut el turment de molt a prop.           Amb el temps m’he endurit, m’he fet més fort.

Tinc el cor atrapat en la foscor                 

d’un passat que m’ha forçat a ser com sóc.

 

M'he deixat endur per l’angoixa i l’aflicció

M’han aclaparat les campanes de la mort.                  

Mai no és massa tard           

per rentar unes mans que ha tacat la sang.   Mai no és massa tard.          

No vull ser esclafat per un pes tan gran.

 

Vull fugir de fantasmes i malsons,               

m’he cansat de conviure amb el dolor.          Vull canviar, vull lluitar per ser millor. 

Mai no és tard per aprendre dels errors.

 

M’han mortificat la impotència i la tristor.   

M’han enverinat els dimonis del rancor.       

 

Mai no és massa tard           

per voler extirpar la llavor del mal                Mai no és massa tard 

per abandonar el camí extraviat.                                                       

Com vaig poder ser capaç? Com vaig poder perdre el cap?
Com vaig poder ser tan fred? M’ho pregunto constantment.
No hi havia cap raó per voler fer tant de mal.

D’on va sortir l’animal que ara torna a estar engabiat?

 

Mai no és massa tard.

Ara em cal marxar per recomençar.             Mai no és massa tard           

per anar a buscar un cel molt més clar. 

EL VIATGE

 

Vull marxar lluny d’aquí
Però sé que algun dia tornaré
Vull conèixer altra gent
Que acabaré trobant a faltar

 

Vull veure amb els meus ulls
Allò que he llegit a tants llibres
Vull saber si és veritat
Que potser no ens calen fronteres

 

Un bon dia emprendré el viatge
I quan la terra em cridi tornaré
Sense pressa, destí ni equipatge
per ser ben lliure i no lligar-me a res

 

Vull anar més enllà
Del que conec i del que sóc
Vull transitar nous camins
Sense saber on em duran

 

Vull fer-me preguntes
Que potser no tenen resposta
Vull saber si sóc
Tan valent com em pensava

 

Un bon dia emprendré el viatge
I quan la terra em cridi tornaré
Sense pressa, destí ni equipatge
per ser ben lliure i no lligar-me a res

EL WHISKY M’HA DECEBUT

 

Marxo del bar sempre a última hora
I me’n vaig a casa ben content
De vegades fins i tot m’han de fotre a fora
Ja em coneixen, no sóc pas un mal client

 

Però avui el whisky m’ha decebut
I el teu fantasma ha aparegut
Suposo que no anava prou begut
Avui el whisky m’ha decebut

 

I ara em sento fràgil i perdut
El meu amic fidel no m’ha fet costat
Aquesta nit les penes m’han vençut
Aquesta nit el whisky no m’ha consolat

 

Avui el whisky m’ha decebut
I el teu fantasma ha aparegut
Suposo que no anava prou begut
Avui el whisky m’ha decebut

Avui el whisky m’ha decebut
Temps enrera jo et vaig decebre a tu

L’ESCOLA QUE VOLEM

 

Fa dies que el nen està trist.

Ja no vol anar a l’escola.

Si la dibuixa, la pinta de gris.

Diu que ara tot és més avorrit.

 

Fa dies que el nen no somriu.

Ja no vol anar a l’escola.

Algú que no és mestre ha decidit

Que plàstica i música no tenen sentit.

 

Ens diuen com haurem d’educar

i ens diuen què no cal ensenyar

És que els docents no podem opinar?

Si ens pregunten, ho tenim ben clar

 

Volem una escola pública

Volem una escola de qualitat

Volem plàstica i música

Volem una escola en català

 

Fa dies que el mestre està trist.

Ara sembla que mana el mercat

I els de dalt no veuen la realitat

Volen alumnes sense creativitat?

 

El mestre no està gens content.

Treballa més hores i cobra menys

Però posa bona cara al mal temps

Perquè la culpa no és pas dels nens.

 

Ens diuen com haurem d’educar

i ens diuen què no cal ensenyar

És que els docents no podem opinar?

Si ens pregunten, ho tenim ben clar

 

Volem una escola pública

Volem una escola de qualitat

Volem plàstica i música

Volem una escola en català

 

Lluitem per l’escola…

Lluitem per l’escola pública

SI VENS AMB MI

 

Si prens el meu camí

Saps que t’acompanyaré

Vagi bé o malament

 

Si compartim destí

No pensarem en el passat,

Caminarem cap endavant

 

I m’estaré al teu costat

I no penso fallar-te mai

 

Sento tantes coses,

I te les vull explicar,

te les vull fer arribar

 

Avui és un gran dia

Ja tinc ganes de brindar

Per haver-te retrobat

 

Et vull escriure una cançó

Que surti del fons del meu cor

 

Cantaré per a tu perquè et vull dir

Que si tu estàs amb mi sóc més feliç

Cantaré per a tu perquè et vull dir

Vine i fes el camí amb mi

 

Et vull escriure una cançó

Que surti de dins del meu cor

 

Cantaré per a tu perquè et vull dir

Que si tu estàs amb mi sóc més feliç

Cantaré per a tu perquè et vull dir

Vine i fes el camí amb mi

BON VENT I BARCA NOVA

 

Si tu te’n vas...

Si tu te’n vas...

 

Si tu te’n vas,

No cal que vessis ni una llàgrima

Si tu te’n vas,

Que sigui perquè ho tens molt clar

Si tu te’n vas,

Per mi no has de sentir cap llàstima

Si tu te’n vas,

No crec que ens trobem a faltar

 

Bon vent i barca nova si això ja no funciona

Al cap i a la fi, es tracta de ser feliç

Bon vent i barca nova, és trist, però és el que toca

Al cap i a la fi, saps que pots comptar amb mi

 

Si jo me’n vaig...

Si jo me’n vaig...

 

Si jo me’n vaig,

No cal que en fem un drama

Si jo me’n vaig,

Tots dos podrem recomençar

Si jo me’n vaig,

Deu ser que el cor ja m’ho demana

Si jo me’n vaig,

Tothom en sortirà guanyant

 

Bon vent i barca nova si això ja no funciona

Al cap i a la fi, es tracta de ser feliç

Bon vent i barca nova, és trist, però és el que toca

Al cap i a la fi, saps que pots comptar amb mi

 

Al cap i a la fi, segur que som dos bons amics

Al cap i a la fi,...

 

UN DIUMENGE AMB TU

 

Fa un bon dia, no hem quedat

però ens trobem en una plaça:

“Vols venir? et convido a casa”.

“És aquí, ja hem arribat”.

 

Amb petons de melmelada

em despulles lentament.

Sense presses, tenim temps

i recordo que m’agrada.

 

Abraçades i petons,

cafè amb llet i xocolata.

Carícies, jocs i nata

I la música de fons

 

Un diumenge… un diumenge amb tu

 

Després junts fem el dinar.

Parem taula, anem xerrant...

Espaghettis i enciam.

No en sé gaire de cuinar

 

La guitarra entre les mans

improviso unes cançons.

T’ensenyo lletres i gravacions

I la tarda es va escolant

 

S’ha fet tard, te n’has d’anar,

cada ovella al seu corral.

Dius adéu des del portal

i sé que et trobaré a faltar

 

Un diumenge… un diumenge amb tu

 

TAQUILLA INVERSA

 

Aquest no és un negoci gaire lucratiu

És difícil viure de la música en viu

No ens guanyem el pa amb les actuacions

Ja ho hem explicat en altres cançons

 

Amb la música no arreglarem

La nostra manca de finançament

 

Però hi ha una manera que pot funcionar

Per poder pagar-nos almenys el sopar

La taquilla inversa és una bona opció

Sempre i quan el públic sigui generós

 

Aquest gran públic pot solucionar

La nostra manca de liquiditat

 

Taquilla inversa - La font d’ingressos d’Opció 2

Taquilla incerta

Taquilla inversa - Fins que no surti res millor

Taquilla incerta

 

La taquilla inversa és la solució

Per a aspirants a artistes com nosaltres dos

Si t’ha agradat aquesta actuació

Col·labora amb la causa, et sentiràs millor

 

Aquest gran públic ens pot fer pujar

L’autoestima per seguir tocant

 

Taquilla inversa - La font d’ingressos d’Opció 2

Taquilla incerta

Taquilla inversa - Fins que no surti res millor

Taquilla incerta

DES DEL TERRAT

 

Avui he pujat al terrat:

ressegueixo les formes de la ciutat;

la ciutat que m'atordeix

i se m'empassa i m'absorbeix.

 

Capses de mistos disseminades

que guarden vides amuntegades

Vides soles, petites i cansades

vides grises, tristes i urbanes

 

Petiteses d’un món quadriculat

d’un món immens i desconcertat

 

I tu... on ets? Dins d'una finestra

I tu... on ets? Dins d'una finestra

d’algun edifici d’aquesta ciutat

 

Tanco els ulls i somio despert:

ressegueixo les formes del teu cos;

el teu cos que m'atordeix

i se m'empassa i m'absorbeix

 

Passo la tarda, desitjant-te

Trobant-te a faltar, imaginant-te.

Aquesta tarda, trista i cansada,

Aquesta tarda, grisa i urbana.

 

Petiteses d’un món quadriculat

d’un món immens i desconcertat

 

I tu... on ets? Dins d'una finestra

I tu... on ets? Dins d'una finestra

d’algun edifici d’aquesta ciutat

 

Dalt del terrat, dalt d’un edifici

Dalt del terrat, dalt d’un edifici

D’aquesta ciutat, he pujat al terrat

 

Avui he pujat, avui he pujat,

He pujat al terrat

 

DES DEL TERRAT

 

Avui he pujat al terrat:

ressegueixo les formes de la ciutat;

la ciutat que m'atordeix

i se m'empassa i m'absorbeix.

 

Capses de mistos disseminades

que guarden vides amuntegades

Vides soles, petites i cansades

vides grises, tristes i urbanes

 

Petiteses d’un món quadriculat

d’un món immens i desconcertat

 

I tu... on ets? Dins d'una finestra

I tu... on ets? Dins d'una finestra

d’algun edifici d’aquesta ciutat

 

Tanco els ulls i somio despert:

ressegueixo les formes del teu cos;

el teu cos que m'atordeix

i se m'empassa i m'absorbeix

 

Passo la tarda, desitjant-te

Trobant-te a faltar, imaginant-te.

Aquesta tarda, trista i cansada,

Aquesta tarda, grisa i urbana.

 

Petiteses d’un món quadriculat

d’un món immens i desconcertat

 

I tu... on ets? Dins d'una finestra

I tu... on ets? Dins d'una finestra

d’algun edifici d’aquesta ciutat

 

Dalt del terrat, dalt d’un edifici

Dalt del terrat, dalt d’un edifici

D’aquesta ciutat, he pujat al terrat

 

Avui he pujat, avui he pujat,

He pujat al terrat

 

DES DEL TERRAT

 

Avui he pujat al terrat:

ressegueixo les formes de la ciutat;

la ciutat que m'atordeix

i se m'empassa i m'absorbeix.

 

Capses de mistos disseminades

que guarden vides amuntegades

Vides soles, petites i cansades

vides grises, tristes i urbanes

 

Petiteses d’un món quadriculat

d’un món immens i desconcertat

 

I tu... on ets? Dins d'una finestra

I tu... on ets? Dins d'una finestra

d’algun edifici d’aquesta ciutat

 

Tanco els ulls i somio despert:

ressegueixo les formes del teu cos;

el teu cos que m'atordeix

i se m'empassa i m'absorbeix

 

Passo la tarda, desitjant-te

Trobant-te a faltar, imaginant-te.

Aquesta tarda, trista i cansada,

Aquesta tarda, grisa i urbana.

 

Petiteses d’un món quadriculat

d’un món immens i desconcertat

 

I tu... on ets? Dins d'una finestra

I tu... on ets? Dins d'una finestra

d’algun edifici d’aquesta ciutat

 

Dalt del terrat, dalt d’un edifici

Dalt del terrat, dalt d’un edifici

D’aquesta ciutat, he pujat al terrat

 

Avui he pujat, avui he pujat,

He pujat al terrat

 

LA CARRETERA

 

La carretera… no sé pas on em durà

però m’agrada ser aquí, al volant.

El sol escalfa

aquest vell Mustang de segona mà

no em trec del cap

que es pugui acabar avariant.

 

No sé del cert què vaig a buscar i per què

però em sento bé i segur de mi mateix.

Tot el que tinc ha cabut al maleter

amb poc a perdre és fàcil ser valent.

 

Passen les hores, es fa de nit

busco algun lloc per descansar.

Dins el meu cor només un desig:

que aquest viatge no s’acabi mai.

 

La carretera es confón amb l’horitzó

en un paisatge de pel·lícula de John Ford.

Ningú m’espera, no tinc rumb ni direcció.

M’aturo a veure com es pon el sol.

 

A travès de muntanyes i deserts

vaig fent via amb el dipòsit sempre ple.

No sóc John Wayne, no sóc un pistoler,

però el meu camí em duu cap a l’oest.

 

Amo i senyor del meu destí,

milles i milles per pensar.

Dins el meu cor un únic neguit:

Que el vell Ford Mustang pugui resistir.                

DESPLEGAR LES ALES

 

Benvinguda la rutina

si tu ets qui l’ha triat

però no hi ha pitjor metzina

que no voler-la canviar.     

 

He pensat que ha arribat l’hora

de reescriure el meu guió,

d’enlairar-me fins als núvols,

d’albirar nous horitzons 

i buscar un nou Nord.

 

Desplegar les meves ales

i volar com un ocell.

Vull recuperar un somriure

que amb el temps he anat perdent.

 

No vull enterrar-me en vida

presoner d'un fals comfort.

Vull sortir per la finestra

capgirar la situació sense por – Per què no?

 

Desplegar les meves ales

i volar com un falcó.         

No tinc por d’equivocar-me

per seguir el que em diu el cor

EL PRESONER

 

Aquesta cel·la ara és la meva llar.

Freda i sinistra, com qui m’ha condemnat.    

Sóc com un mal que volen extirpar

per donar exemple i controlar el ramat.

 

Magistrats i fiscalia, escollits i ensinistrats                        

que retallen i trepitjen drets que són fonamentals.              

 

Ja no recordo quant duc aquí tancat

sense judici. Sóc víctima d'un estat.              Homes de negre, titelles del poder,

treuen les urpes si vas contra corrent.

 

Tribunals i policia per tenir-nos espantats,     recordant-nos avui dia vells fantasmes del passat.

 

El carrer clama justícia,

és un crit eixordador.

És la veu de tot un poble,

és la veu d’una nació.

 

No hi ha jutge ni condemna per poder-nos silenciar.                                

Ni mordasses ni cadenes per tenir-nos subjugats.

 

El carrer clama justícia,

és un crit eixordador.

És la veu de tot un poble,

és la veu d’una nació.