LLETRES
RAIMON
Te’n recordes, del Raimon?
De nens jugàvem a futbol.
Ja fa temps que dormia al carrer
L’altre dia vaig saber que és mort
A l’escola, de petit,
Mai no va tenir un amic
A casa seva, pallisses i crits
Fins que un dia va fugir
Sempre sol, sempre penjat
Aviat el vàrem oblidar
Ens vem fer grans, vem tirar endavant
Mai no el vem trobar a faltar
No em sorprén aquest final
Va créixer sent un marginat.
Diuen que s’ha suïcidat,
Ja va néixer condemnat.
Ni amics, ni parella, ni familiars
Era un pobre desgraciat
Digue’m quantes històries semblants
Trobaríem en aquesta ciutat
Sempre sol, sempre penjat
Aviat el vàrem oblidar
Ens vem fer grans, vem tirar endavant
Mai no el vem trobar a faltar
Sempre sol, sempre penjat
Aviat el vàrem oblidar
Ens vem fer grans, vem tirar endavant
Mai no el vem trobar a faltar
Sempre sol, sempre penjat
Ningú no el recordarà
En Raimon s’ha suïcidat,
Ningú no el trobarà a faltar
Ningú no el trobarà a faltar
Ningú no el trobarà a faltar
EL FORASTER
Cada nit el trobaràs
Assegut al mateix lloc del bar.
Hi entra sense saludar
Encara no l’hem sentit parlar
Ja fa dies que és a la ciutat
Vingut de ves a saber on
No sabem perquè és aquí
No sabem ni el seu nom
No ens agrades, foraster
Aquí no volem gent com tu
Ves amb compte, foraster
Aquí no ets benvingut
El seu rostre inexpressiu
Ens fa pensar que és un boig
Tal vegada un fugitiu
O un criminal perillós
Potser beu per oblidar
Potser beu per fer-se notar
Quan és l’hora de tancar
S’aixeca trontollant, paga i se’n va
No ens agrades, foraster
Aquí no volem gent com tu
Ves amb compte, foraster
Aquí no ets benvingut
SAYONARA
Les ferides que fan més mal
Són les de l’amor, les ferides del cor
Tot i que el vent bufi a favor
Tot i que el temps passi, no passa el dolor
La ferida es pot tornar a obrir
Amb les trampes del destí
T’ho puc ben dir.
Els camins es fan caminant
Trencaré els lligams que m’impedeixen volar
Aventura o necessitat?
Buscaré fortuna en una altra ciutat
Aixecar-se i continuar
Marxar lluny del que m’envolta
Trobar respostes
Ara és hora de canviar
Ser valent, volar ben alt
Sense por, seguir lluitant
Sayonara i endavant
Aixecar-se i continuar
Fotre el camp de Barcelona
Per una dona!!!
Ara és hora de canviar
Ser valent, volar ben alt
Sense por, seguir lluitant
Sayonara i endavant
JA EN TINC PROU
En aquesta vida he pogut triar
Poques de les partides que m’ha tocat jugar
No he triat les peces, no he triat el tauler
No he triat les regles, no he triat res de res
I a sobre m’han fet trampes i m’han fet de tot
Jo no sóc culpable de ser un perdedor
Però ja en tinc prou d’aquest color
Ja en tinc prou de guerres que no he començat jo
Ja en tinc prou, ja en tinc prou
De tenir el cap i el coll sota el jou
Ja en tinc prou, ja en tinc prou
De tantes vegades que m’han volgut tocar els ous
He plantat cara, he aprés a dir que no
He aprés a combatre sense tenir por
A còpia de trompades m’he hagut d’espavilar
Amb les poques cartes que he tingut a mà
Mai no n’he sortit gaire ben parat
Sovint m’he sentit sol i abandonat
Però no em puc retreure que no hagi lluitat
Per trencar unes regles que m’han imposat
Ja en tinc prou, ja en tinc prou
De tenir el cap i el coll sota el jou
Ja en tinc prou, ja en tinc prou
De tantes vegades que m’han volgut tocar els ous
SI AQUEST VESPRE
El somriure, els teus cabells,
la mirada, el teu parlar
El somriure, els teus cabells,
em vas ben enlluernar
El somriure...
El somriure...
Les promeses que em vas fer
quan et creia al meu costat
Les promeses que em vas fer
el vent se les ha endut ja.
Les promeses...
Les promeses...
M'ho temia que tu i jo
no podríem estar junts.
M'ho temia que tu i jo
primer, foc i després, fum.
M'ho temia...
M'ho temia...
Si aquest vespre no em dius res
marxaré ben lluny d’aquí.
Si aquest vespre no em dius res
emprendré un altre camí
Si aquest vespre...
Si aquest vespre...
CANTAUTOR PRETENSIÓS
No em convertiré en un cantautor pretensiós
Que escrigui lletres que parlin de pau i d’amor
No vull anar de víctima ni vull salvar el món
Ni sentir ukeleles a les meves cançons
Aquells que s’omplen la boca d'un llenguatge pedant
Que els agrada escoltar-se, com si fossin genials
Exemples de moda i modernitat
Que estan molt per sobre del bé i del mal
jo no me’ls crec, sóc un simple mortal
que ja és prou grandet per deixar-se enredar
No em convertiré en un cantautor petulant
Que es cregui més que ningú amb una guitarra a les mans
No fingiré orgasmes quan estigui cantant
No vull tenir enganyat a qui m’estigui escoltant
Canto clar i català perquè tots m’entengueu
Jo no escric lletres rares que no entengui ni Déu
Vaig a la meva, no vull anar de modern
Abans que ser cursi, seré irreverent
No m’importa anar contra corrent
Contra les modes, vull ser jo mateix
DIFERENT
Diuen de mi que no sóc gaire normal
I em cataloguen com un èsser estrany
Com un mal exemple que convé marginar
Sóc l’ovella negra que pertorba el ramat
Se me’n fot aquesta gent
Que em dedica mirades impertinents
No m’ho prenc tan malament
Jo vaig fent, segueixo sent com sóc
Dec ser una amenaça per la seva moral
Una poma podrida que s’ha de llençar
Aquest és el preu que m’ha tocat pagar
Per voler fugir de tanta mediocritat
Se me’n fot, se me’n refot
Ningú no pot dir que no sóc coherent
Diferent, contra-corrent
Independent i lliure per damunt de tot
A mi no m’importa el que puguin dir
Les males llengües que parlen de mi
Diguin el que diguin no em podran ferir
Ja sé defensar-me contra el seu verí
Yodel – ei – ei; Yodel – ei – di
Facin el que facin no podran amb mi
Yodel – ei – ei; Yodel – ei – di
Mentre fan el seu, jo faig el meu camí
L’HOME DELS CARAMELS
L’home dels caramels és al parc,
com cada tarda, des de fa molts anys.
S’asseu en un banc trencat
i mira com juguen els nens.
L’home dels caramels pateix
però ningú no sabrà mai per què.
S’ha acostumat a viure
amagant un terrible secret.
Ell també va ser un nen
però voldria oblidar-ho.
Ell, que va deixar de ser un nen
sense voler-ho.
Se'n va quan es fa fosc,
quan ja tothom ha marxat.
A casa seva, la mare
li haurà preparat el sopar.
El senyor que fa olor de vell,
demà portarà més caramels.
I la mateixa roba de sempre.
I, un dia més, farà riure els nens
Ell també va ser un nen
però voldria oblidar-ho.
Ell, que va deixar de ser un nen
sense voler-ho.
Sí. També jugava al parc
i no vol recordar-ho.
Però el regust dels caramels
ell no el podrà mai oblidar.
L’HOME DELS CARAMELS
L’home dels caramels és al parc,
com cada tarda, des de fa molts anys.
S’asseu en un banc trencat
i mira com juguen els nens.
L’home dels caramels pateix
però ningú no sabrà mai per què.
S’ha acostumat a viure
amagant un terrible secret.
Ell també va ser un nen
però voldria oblidar-ho.
Ell, que va deixar de ser un nen
sense voler-ho.
Se'n va quan es fa fosc,
quan ja tothom ha marxat.
A casa seva, la mare
li haurà preparat el sopar.
El senyor que fa olor de vell,
demà portarà més caramels.
I la mateixa roba de sempre.
I, un dia més, farà riure els nens
Ell també va ser un nen
però voldria oblidar-ho.
Ell, que va deixar de ser un nen
sense voler-ho.
Sí. També jugava al parc
i no vol recordar-ho.
Però el regust dels caramels
ell no el podrà mai oblidar.
L’HOME DELS CARAMELS
L’home dels caramels és al parc,
com cada tarda, des de fa molts anys.
S’asseu en un banc trencat
i mira com juguen els nens.
L’home dels caramels pateix
però ningú no sabrà mai per què.
S’ha acostumat a viure
amagant un terrible secret.
Ell també va ser un nen
però voldria oblidar-ho.
Ell, que va deixar de ser un nen
sense voler-ho.
Se'n va quan es fa fosc,
quan ja tothom ha marxat.
A casa seva, la mare
li haurà preparat el sopar.
El senyor que fa olor de vell,
demà portarà més caramels.
I la mateixa roba de sempre.
I, un dia més, farà riure els nens
Ell també va ser un nen
però voldria oblidar-ho.
Ell, que va deixar de ser un nen
sense voler-ho.
Sí. També jugava al parc
i no vol recordar-ho.
Però el regust dels caramels
ell no el podrà mai oblidar.
EL SENYOR JOAN
El senyor Joan
cada dia és al bar.
Parla amb qui el vulgui escoltar
i li faci una mica de cas.
Ja no li queden amics
ni dona a qui estimar.
És difícil continuar
quan ja tothom ha marxat.
Pobre senyor Joan,
el temps l’ha anat encorbant
i li guanya una partida
que perd des de fa molts anys.
Bon dia, Joan!
Com et trobes? Com estàs?
Bon dia, Joan! Aquí tens el teu tallat.
El senyor Joan
encara està bé de salut.
Allò que ara li fa més mal
és el buit de la solitud.
Ja no té ningú al costat
i els dies se li fan molt llargs.
I ara troba a faltar
els fills que no va tenir mai.
Pobre senyor Joan,
sap que s’acosta el final.
No podia imaginar-se
que fos tan dur fer-se gran.
Bon dia, Joan!
Com et trobes? Com estàs?
Bon dia, Joan! Aquí tens el teu tallat.
Bon dia, Joan!
Com et trobes? Com estàs?
Ja ho trobarem,
no t'amoïnis, ja t’ho he apuntat.
L’EX – CAMPIÓ
Va ser un gran campió,
un mite, un ídol, un heroi.
Icona de l'esport,
portada de diaris i revistes del cor.
La força dels seus punys
va donar-li fama i molts diners,
un cotxe americà
i amics i amors que no ho van ser de veritat i que li van fer molt de mal.
No queda res.
Només records a les parets
del menjador del seu piset.
No queda res d‘aquella
glòria d’altres temps de quan lluia el cinturó de campió del món.
Ric, guapo i ben plantat,
amb noies maques sempre al seu voltant.
Els cops que el van tombar
els va encaixar havent penjat els guants.
La vida ha doblegat
els seus genolls a l’últim round.
Un altre campió a qui el destí no donarà
una altra oportunitat.
No queda res.
d’aquell heroi del pes lleuger,
d’aquell lleó amb punys d’acer.
No queda res al cor del vell ex boxador
que un dia conquerí el tron de campió del món.
En un calaix de casa seva,
guarda retalls de temps millors,
petits bocins d’història,
una història escrita a cops.
No queda res.
Només records a les parets
del menjador del seu piset.
No queda res d‘aquella glòria d’altres temps de quan lluia el cinturó de campió del món.
SOLITARI
No m’importa estar sol,
ja em va bé així
I no em cal ningú a prop,
no pateixis per mi
Per a tu això és estrany,
no et sembla normal
Potser és una mica trist
però a mi m’és igual
Per a tu és una pena,
per a mi no és cap problema
Viure sense parella al meu costat
Per a tu és una pena,
per a mi no és cap problema
La vida és tan bella sol com acompanyat
Yodel – ei – ei – Odel – ei – ei – Yodel – ei
Yodel – ei – ei – Odel – ei – Yodel – ei – di
Ei – ei – Yodel – ei – ei – Yodel – ei
Ei – ei – Yodel – ei – Yodel – ei – di
No m’és fàcil trobar
algú com jo
I tinc ganes d’estimar,
no et diré que no
Però vull viure tranquil,
sense obligacions
Per poder fer el que
em surti dels collons
Per a tu és una pena,
per a mi no és cap problema
Viure sense parella al meu costat
Per a tu és una pena,
per a mi no és cap problema
La vida és tan bella sol com acompanyat
La vida és tan bella sol com acompanyat
Ei – Yodel – ei!!!
NO T’HE OBLIDAT
Un dia em vas dir
“això nostre s’ha acabat”
I vas agafar la porta i vas marxar.
“Nena, no ho entenc.
Parlem-ne i ho arreglarem”.
“Massa tard. Ara ja no hi ha remei".
Ara ets lluny d’aquí
i suposo que ets feliç
I ja no te’n deus recordar de mi.
Jo, amb el cor trencat,
no sé sortir del forat,
A mi no em va tan bé.
No t’he oblidat.
Han passat els anys,
I jo no t’ho he perdonat.
No puc dir que ho hagi superat.
Sí que sóc més fort,
El temps juga al meu favor
Però encara em fa molt mal
el teu record.
Ara ets lluny d’aquí
i suposo que ets feliç
I ja no te’n deus recordar de mi.
Jo, amb el cor trencat,
no sé sortir del forat,
A mi no em va tan bé.
No t’he oblidat.
PROBLEMA DE COMUNICACIÓ
Tu i jo tenim un problema de comunicació
ROCÍO
Voy a contarle al mundo
lo que me pasa, lo que siento.
Quiero vaciarme, expresar
cuánto llevo dentro
Tengo ganas de hablar
hasta quedarme sin aliento,
quiero que mis palabras vuelen
a través del tiempo
Cantaré y cantaré sin cansarme
gritando a los cuatro vientos
que soy un hombre feliz,
un hombre contento.
¡Qué limpio es el rocío!
de fría agua helada
con el que lavo mi cara
y las flores se bañan
¡Qué puro es el rocío!
el rocío de la mañana,
que ha pasado la noche conmigo
empapándome el alma
¡Qué lindo es el rocío!
de lágrimas de plata
que empaña con sus caricias
los cristales de mi ventana
Es a ti a quién canto,
Rocío de mi alma
pero calla, escucha,
no digas nada.
Es a ti a quién canto,
te quiero dar las gracias
por refrescar mi amor
con tus frías lágrimas.
Las lágrimas del rocío
son lágrimas de alegría,
lágrimas de esperanza,
de amor y de vida.
El llanto del rocío
me acuesta de madrugada
y me envuelve con su ternura
a cambio de nada
Y me cubre con su manto de besos
que me estremecen la espalda.
¡Ojalá no despierte
de este sueño por nada!
Es a ti a quién canto,
Rocío de mi alma
por refrescar mi amor
con tus frías lágrimas
Pero calla, eschucha,
no digas nada...
me basta con abrazarte
y leer en tu mirada
NI D'AQUÍ NI D'ALLÀ
Ulls oberts, esquena dreta;
no vol perdre pistonada,
que tot passa molt de pressa
I una sola vegada
El desig de l'aventura
l'esperona constantment.
Busca viure cada dia
com si fos l'últim moment.
No és d'aquí ni d'allà,
no és d'enlloc.
Un bon dia marxarà,
tancant de cop.
Ella espera de la vida
una oferta diferent
que s'endugui la rutina,
que li buidi el pensament.
Quan l’ofega la incertesa
fuig corrent i es tanca a casa
per trobar-se a sí mateixa
i res més no li fa falta
No és d'aquí ni d'allà,
no és d'enlloc.
Un bon dia marxarà,
deixant-ho tot
De dia es menja el món.
Trepitja fort i sense por
però se li encongeix el cor
i es fa petita en fer-se fosc.
Té un gat que li escalfa el llit
i, de tant en tant, algun amic
per compartir trossos de nit
sense cap més compromís
No és d'aquí ni d'allà,
no és d'enlloc.
Un bon dia marxarà,
tancant de cop.
OPCIÓ 2
No ens guanyem la vida amb els concerts.
Només algunes birres i uns quants aplaudiments.
Som dos funcionaris, no ens podem queixar
I vivim d’uns salaris que ens van retallant
Però cap govern podrà mai retallar
Les nostres ganes de seguir tocant
No toquem per pasta, això és evident
I sovint ens passa que hi perdem calés
Però el calor del públic és fonamental
Per sentir-nos músics autorealitzats i estimats
Aquí ens teniu, aplaudiu ben fort
Amb tots vosaltres, Opció 2!
Opció 2, Opció 2
Tant de bo algun dia ens guanyèssim la vida amb Opció 2
Hem provat concursos, hem provat de tot
Amb poquets recursos i molta il·lusió
Sempre generosos a cada actuació
I un xic sorollosos, és la nostra opció – Opció 2 – Opció 2
Aquí ens teniu, al peu del canó
Dia a dia, cançó a cançó
Opció 2, Opció 2
Tant de bo algun dia ens guanyèssim la vida amb Opció 2
AMOR ELECTRÒNIC
Jo la vaig conèixer una nit
Ja me n’anava a dormir
De cop una finestra es va obrir
Mai no oblidaré aquell clic
“Com estàs? Què fas per aquí?
Xerrem una estona? M’agrada el teu perfil”
Ja tenia un peu al llit
Però es va fer de dia i al final no vaig dormir
Amor electrònic, amor de pantalla,
Amor a la carta, amor des de casa
Amor sense límits per a gent com tu
Benvinguts a l’amor del segle XXI.
Jo la vaig conèixer un matí
Tancat a casa, sol i avorrit.
El seu perfil ni me’l vaig llegir
Però aquelles fotos em van posar a mil
“Com estàs? Què fas per aquí?
Si tu vols ens podem divertir”
Ja m‘ho deien de petit:
A la taula i al llit, al primer crit.
Amor electrònic, amor de pantalla,
Amor a la carta, amor des de casa
Amor sense límits per a gent com tu
Benvinguts a l’amor del segle XXI.
Aquí el nom de l’esperança
L’escriuràs amb el teclat
En algun lloc de la pantalla
S’hi amaga la felicitat
Contactes, nicks, xats i missatges
Buscant el premi desitjat
En algun lloc d’aquesta xarxa
Hi ha l’usuària que has somiat
Amor electrònic, amor de pantalla,
Amor a la carta, amor des de casa
Amor sense límits per a gent com tu
Amor virtual contra la solitud
Amor electrònic, amor de pantalla,
Amor a la carta, amor des de casa
Amor sense límits per a gent com tu
Benvinguts a l’amor del segle XXI.
EL CONDEMNAT
Aquesta nit no he pogut dormir.
La forca m’espera.
Per fi pagaré els meus crims
i sé que molts se n’alegren.
Per què em porten l’esmorzar
si d’aquí una hora ja no hi seré?
Per què em visita un capellà
si ja tinc el bitllet a l’infern?
Sento passos, venen cap aquí.
Deixo la cel·la sense fer-me el llit.
Trenca l’alba d’un nou dia
que serà l’últim per a mi
Em treuen al pati, veig la llum del sol
Fa fred i criden els corbs
Passo per davant de les autoritats
a poc a poc i amb el cap ben alt
I veig la mare, que ha volgut venir.
No tinc perdó, però sóc el seu fill
La veig plorar i se’m trenca el cor
Ara més que mai, he de ser ben fort
Pujo la tarima ben escortat
i em posen la soga al coll.
Els voltors també estan convidats
a presenciar la meva mort
CANÇÓ D’AUTOAJUDA
Sé que avui serà un gran dia
perquè vull que sigui així.
M’he llevat amb energia
positiva dins el pit – vaig a mil.
Trec el cap per la finestra
i omplo d’aire els meus pulmons.
No tinc por ni res a perdre
per voler menjar-me el món – d’un sol mos.
Si sorgeix algun problema
buscaré una solució.
No perdré el temps amb lamentacions.
Me n’he adonat aquest matí.
No és difícil ser feliç,
perquè al cap i a la fi
només depèn de mi.
He trobat la medicina
per combatre la tristor
tu també la duus a dintre,
comparteix-la de tot cor – per favor.
En total són quatre dies
i dos els passem dormint.
Me’ls vull prendre amb alegria
i mirar de ser feliç – dia i nit.
La millor filosofia
és no perdre el bon humor.
Un somriure pot canviar-ho tot.
Me n’he adonat aquest matí.
No és difícil ser feliç,
perquè al cap i a la fi
només depèn de mi.
Si al final es torça el dia,
potser em torço jo també,
però si em torço, ja em redreçaré.
Me n’he adonat aquest matí.
No és difícil ser feliç,
perquè al cap i a la fi
només depèn de mi.
TAQUES DE SANG
He viscut el turment de molt a prop. Amb el temps m’he endurit, m’he fet més fort.
Tinc el cor atrapat en la foscor
d’un passat que m’ha forçat a ser com sóc.
M'he deixat endur per l’angoixa i l’aflicció
M’han aclaparat les campanes de la mort.
Mai no és massa tard
per rentar unes mans que ha tacat la sang. Mai no és massa tard.
No vull ser esclafat per un pes tan gran.
Vull fugir de fantasmes i malsons,
m’he cansat de conviure amb el dolor. Vull canviar, vull lluitar per ser millor.
Mai no és tard per aprendre dels errors.
M’han mortificat la impotència i la tristor.
M’han enverinat els dimonis del rancor.
Mai no és massa tard
per voler extirpar la llavor del mal Mai no és massa tard
per abandonar el camí extraviat.
Com vaig poder ser capaç? Com vaig poder perdre el cap?
Com vaig poder ser tan fred? M’ho pregunto constantment.
No hi havia cap raó per voler fer tant de mal.
D’on va sortir l’animal que ara torna a estar engabiat?
Mai no és massa tard.
Ara em cal marxar per recomençar. Mai no és massa tard
per anar a buscar un cel molt més clar.
EL VIATGE
Vull marxar lluny d’aquí
Però sé que algun dia tornaré
Vull conèixer altra gent
Que acabaré trobant a faltar
Vull veure amb els meus ulls
Allò que he llegit a tants llibres
Vull saber si és veritat
Que potser no ens calen fronteres
Un bon dia emprendré el viatge
I quan la terra em cridi tornaré
Sense pressa, destí ni equipatge
per ser ben lliure i no lligar-me a res
Vull anar més enllà
Del que conec i del que sóc
Vull transitar nous camins
Sense saber on em duran
Vull fer-me preguntes
Que potser no tenen resposta
Vull saber si sóc
Tan valent com em pensava
Un bon dia emprendré el viatge
I quan la terra em cridi tornaré
Sense pressa, destí ni equipatge
per ser ben lliure i no lligar-me a res
EL WHISKY M’HA DECEBUT
Marxo del bar sempre a última hora
I me’n vaig a casa ben content
De vegades fins i tot m’han de fotre a fora
Ja em coneixen, no sóc pas un mal client
Però avui el whisky m’ha decebut
I el teu fantasma ha aparegut
Suposo que no anava prou begut
Avui el whisky m’ha decebut
I ara em sento fràgil i perdut
El meu amic fidel no m’ha fet costat
Aquesta nit les penes m’han vençut
Aquesta nit el whisky no m’ha consolat
Avui el whisky m’ha decebut
I el teu fantasma ha aparegut
Suposo que no anava prou begut
Avui el whisky m’ha decebut
Avui el whisky m’ha decebut
Temps enrera jo et vaig decebre a tu
L’ESCOLA QUE VOLEM
Fa dies que el nen està trist.
Ja no vol anar a l’escola.
Si la dibuixa, la pinta de gris.
Diu que ara tot és més avorrit.
Fa dies que el nen no somriu.
Ja no vol anar a l’escola.
Algú que no és mestre ha decidit
Que plàstica i música no tenen sentit.
Ens diuen com haurem d’educar
i ens diuen què no cal ensenyar
És que els docents no podem opinar?
Si ens pregunten, ho tenim ben clar
Volem una escola pública
Volem una escola de qualitat
Volem plàstica i música
Volem una escola en català
Fa dies que el mestre està trist.
Ara sembla que mana el mercat
I els de dalt no veuen la realitat
Volen alumnes sense creativitat?
El mestre no està gens content.
Treballa més hores i cobra menys
Però posa bona cara al mal temps
Perquè la culpa no és pas dels nens.
Ens diuen com haurem d’educar
i ens diuen què no cal ensenyar
És que els docents no podem opinar?
Si ens pregunten, ho tenim ben clar
Volem una escola pública
Volem una escola de qualitat
Volem plàstica i música
Volem una escola en català
Lluitem per l’escola…
Lluitem per l’escola pública
SI VENS AMB MI
Si prens el meu camí
Saps que t’acompanyaré
Vagi bé o malament
Si compartim destí
No pensarem en el passat,
Caminarem cap endavant
I m’estaré al teu costat
I no penso fallar-te mai
Sento tantes coses,
I te les vull explicar,
te les vull fer arribar
Avui és un gran dia
Ja tinc ganes de brindar
Per haver-te retrobat
Et vull escriure una cançó
Que surti del fons del meu cor
Cantaré per a tu perquè et vull dir
Que si tu estàs amb mi sóc més feliç
Cantaré per a tu perquè et vull dir
Vine i fes el camí amb mi
Et vull escriure una cançó
Que surti de dins del meu cor
Cantaré per a tu perquè et vull dir
Que si tu estàs amb mi sóc més feliç
Cantaré per a tu perquè et vull dir
Vine i fes el camí amb mi
BON VENT I BARCA NOVA
Si tu te’n vas...
Si tu te’n vas...
Si tu te’n vas,
No cal que vessis ni una llàgrima
Si tu te’n vas,
Que sigui perquè ho tens molt clar
Si tu te’n vas,
Per mi no has de sentir cap llàstima
Si tu te’n vas,
No crec que ens trobem a faltar
Bon vent i barca nova si això ja no funciona
Al cap i a la fi, es tracta de ser feliç
Bon vent i barca nova, és trist, però és el que toca
Al cap i a la fi, saps que pots comptar amb mi
Si jo me’n vaig...
Si jo me’n vaig...
Si jo me’n vaig,
No cal que en fem un drama
Si jo me’n vaig,
Tots dos podrem recomençar
Si jo me’n vaig,
Deu ser que el cor ja m’ho demana
Si jo me’n vaig,
Tothom en sortirà guanyant
Bon vent i barca nova si això ja no funciona
Al cap i a la fi, es tracta de ser feliç
Bon vent i barca nova, és trist, però és el que toca
Al cap i a la fi, saps que pots comptar amb mi
Al cap i a la fi, segur que som dos bons amics
Al cap i a la fi,...
UN DIUMENGE AMB TU
Fa un bon dia, no hem quedat
però ens trobem en una plaça:
“Vols venir? et convido a casa”.
“És aquí, ja hem arribat”.
Amb petons de melmelada
em despulles lentament.
Sense presses, tenim temps
i recordo que m’agrada.
Abraçades i petons,
cafè amb llet i xocolata.
Carícies, jocs i nata
I la música de fons
Un diumenge… un diumenge amb tu
Després junts fem el dinar.
Parem taula, anem xerrant...
Espaghettis i enciam.
No en sé gaire de cuinar
La guitarra entre les mans
improviso unes cançons.
T’ensenyo lletres i gravacions
I la tarda es va escolant
S’ha fet tard, te n’has d’anar,
cada ovella al seu corral.
Dius adéu des del portal
i sé que et trobaré a faltar
Un diumenge… un diumenge amb tu
TAQUILLA INVERSA
Aquest no és un negoci gaire lucratiu
És difícil viure de la música en viu
No ens guanyem el pa amb les actuacions
Ja ho hem explicat en altres cançons
Amb la música no arreglarem
La nostra manca de finançament
Però hi ha una manera que pot funcionar
Per poder pagar-nos almenys el sopar
La taquilla inversa és una bona opció
Sempre i quan el públic sigui generós
Aquest gran públic pot solucionar
La nostra manca de liquiditat
Taquilla inversa - La font d’ingressos d’Opció 2
Taquilla incerta
Taquilla inversa - Fins que no surti res millor
Taquilla incerta
La taquilla inversa és la solució
Per a aspirants a artistes com nosaltres dos
Si t’ha agradat aquesta actuació
Col·labora amb la causa, et sentiràs millor
Aquest gran públic ens pot fer pujar
L’autoestima per seguir tocant
Taquilla inversa - La font d’ingressos d’Opció 2
Taquilla incerta
Taquilla inversa - Fins que no surti res millor
Taquilla incerta
DES DEL TERRAT
Avui he pujat al terrat:
ressegueixo les formes de la ciutat;
la ciutat que m'atordeix
i se m'empassa i m'absorbeix.
Capses de mistos disseminades
que guarden vides amuntegades
Vides soles, petites i cansades
vides grises, tristes i urbanes
Petiteses d’un món quadriculat
d’un món immens i desconcertat
I tu... on ets? Dins d'una finestra
I tu... on ets? Dins d'una finestra
d’algun edifici d’aquesta ciutat
Tanco els ulls i somio despert:
ressegueixo les formes del teu cos;
el teu cos que m'atordeix
i se m'empassa i m'absorbeix
Passo la tarda, desitjant-te
Trobant-te a faltar, imaginant-te.
Aquesta tarda, trista i cansada,
Aquesta tarda, grisa i urbana.
Petiteses d’un món quadriculat
d’un món immens i desconcertat
I tu... on ets? Dins d'una finestra
I tu... on ets? Dins d'una finestra
d’algun edifici d’aquesta ciutat
Dalt del terrat, dalt d’un edifici
Dalt del terrat, dalt d’un edifici
D’aquesta ciutat, he pujat al terrat
Avui he pujat, avui he pujat,
He pujat al terrat
DES DEL TERRAT
Avui he pujat al terrat:
ressegueixo les formes de la ciutat;
la ciutat que m'atordeix
i se m'empassa i m'absorbeix.
Capses de mistos disseminades
que guarden vides amuntegades
Vides soles, petites i cansades
vides grises, tristes i urbanes
Petiteses d’un món quadriculat
d’un món immens i desconcertat
I tu... on ets? Dins d'una finestra
I tu... on ets? Dins d'una finestra
d’algun edifici d’aquesta ciutat
Tanco els ulls i somio despert:
ressegueixo les formes del teu cos;
el teu cos que m'atordeix
i se m'empassa i m'absorbeix
Passo la tarda, desitjant-te
Trobant-te a faltar, imaginant-te.
Aquesta tarda, trista i cansada,
Aquesta tarda, grisa i urbana.
Petiteses d’un món quadriculat
d’un món immens i desconcertat
I tu... on ets? Dins d'una finestra
I tu... on ets? Dins d'una finestra
d’algun edifici d’aquesta ciutat
Dalt del terrat, dalt d’un edifici
Dalt del terrat, dalt d’un edifici
D’aquesta ciutat, he pujat al terrat
Avui he pujat, avui he pujat,
He pujat al terrat
DES DEL TERRAT
Avui he pujat al terrat:
ressegueixo les formes de la ciutat;
la ciutat que m'atordeix
i se m'empassa i m'absorbeix.
Capses de mistos disseminades
que guarden vides amuntegades
Vides soles, petites i cansades
vides grises, tristes i urbanes
Petiteses d’un món quadriculat
d’un món immens i desconcertat
I tu... on ets? Dins d'una finestra
I tu... on ets? Dins d'una finestra
d’algun edifici d’aquesta ciutat
Tanco els ulls i somio despert:
ressegueixo les formes del teu cos;
el teu cos que m'atordeix
i se m'empassa i m'absorbeix
Passo la tarda, desitjant-te
Trobant-te a faltar, imaginant-te.
Aquesta tarda, trista i cansada,
Aquesta tarda, grisa i urbana.
Petiteses d’un món quadriculat
d’un món immens i desconcertat
I tu... on ets? Dins d'una finestra
I tu... on ets? Dins d'una finestra
d’algun edifici d’aquesta ciutat
Dalt del terrat, dalt d’un edifici
Dalt del terrat, dalt d’un edifici
D’aquesta ciutat, he pujat al terrat
Avui he pujat, avui he pujat,
He pujat al terrat
LA CARRETERA
La carretera… no sé pas on em durà
però m’agrada ser aquí, al volant.
El sol escalfa
aquest vell Mustang de segona mà
no em trec del cap
que es pugui acabar avariant.
No sé del cert què vaig a buscar i per què
però em sento bé i segur de mi mateix.
Tot el que tinc ha cabut al maleter
amb poc a perdre és fàcil ser valent.
Passen les hores, es fa de nit
busco algun lloc per descansar.
Dins el meu cor només un desig:
que aquest viatge no s’acabi mai.
La carretera es confón amb l’horitzó
en un paisatge de pel·lícula de John Ford.
Ningú m’espera, no tinc rumb ni direcció.
M’aturo a veure com es pon el sol.
A travès de muntanyes i deserts
vaig fent via amb el dipòsit sempre ple.
No sóc John Wayne, no sóc un pistoler,
però el meu camí em duu cap a l’oest.
Amo i senyor del meu destí,
milles i milles per pensar.
Dins el meu cor un únic neguit:
Que el vell Ford Mustang pugui resistir.
DESPLEGAR LES ALES
Benvinguda la rutina
si tu ets qui l’ha triat
però no hi ha pitjor metzina
que no voler-la canviar.
He pensat que ha arribat l’hora
de reescriure el meu guió,
d’enlairar-me fins als núvols,
d’albirar nous horitzons
i buscar un nou Nord.
Desplegar les meves ales
i volar com un ocell.
Vull recuperar un somriure
que amb el temps he anat perdent.
No vull enterrar-me en vida
presoner d'un fals comfort.
Vull sortir per la finestra
capgirar la situació sense por – Per què no?
Desplegar les meves ales
i volar com un falcó.
No tinc por d’equivocar-me
per seguir el que em diu el cor
EL PRESONER
Aquesta cel·la ara és la meva llar.
Freda i sinistra, com qui m’ha condemnat.
Sóc com un mal que volen extirpar
per donar exemple i controlar el ramat.
Magistrats i fiscalia, escollits i ensinistrats
que retallen i trepitjen drets que són fonamentals.
Ja no recordo quant duc aquí tancat
sense judici. Sóc víctima d'un estat. Homes de negre, titelles del poder,
treuen les urpes si vas contra corrent.
Tribunals i policia per tenir-nos espantats, recordant-nos avui dia vells fantasmes del passat.
El carrer clama justícia,
és un crit eixordador.
És la veu de tot un poble,
és la veu d’una nació.
No hi ha jutge ni condemna per poder-nos silenciar.
Ni mordasses ni cadenes per tenir-nos subjugats.
El carrer clama justícia,
és un crit eixordador.
És la veu de tot un poble,
és la veu d’una nació.